Model espiral

El desenvolupament en espiral és un model de cicle de vida del programari definit per primera vegada per Barry Boehm el 1988, i utilitzat generalment en l'enginyeria de programari. Les activitats d'aquest model es conformen en una espiral, en la qual cada bucle o iteració representa un conjunt d'activitats. Les activitats no estan fixades a priori, sinó que les següents es trien en funció de l'anàlisi de risc, començant pel bucle interior.